affirmabitur

  1. terza persona singolare dell'indicativo futuro semplice passivo di affirmō
ăf | fĭr | mā | bĭ | tŭr
  • (pronuncia classica) IPA: /af.firˈmaː.bi.tur/
  • (pronuncia ecclesiastica) IPA: /af.firˈma.bi.tur/

vedi affirmō