viserere

  1. variante della seconda persona singolare del congiuntivo imperfetto passivo (vīserēris) di vīsō
vī | sĕ | rē | rĕ
  • (pronuncia classica) IPA: /wiː.seˈreː.re/
  • (pronuncia ecclesiastica) IPA: /vi.seˈre.re/

vedi vīsō