praejicerer

  1. prima persona singolare del congiuntivo imperfetto passivo di praejiciō
prae | jĭ | cĕ | rĕr
  • (pronuncia classica) IPA: /prae̯ˈji.ke.rer/
  • (pronuncia ecclesiastica) IPA: /prɛˈji.t͡ʃe.rer/

vedi praejiciō