sorbilletur

  1. terza persona singolare del congiuntivo presente passivo di sorbillō
sŏr | bĭl | lē | tŭr
  • (pronuncia classica) IPA: /sor.bilˈleː.tur/
  • (pronuncia ecclesiastica) IPA: /sor.bilˈle.tur/

vedi sorbillō