praesentirer

  1. prima persona singolare del congiuntivo imperfetto passivo di praesentiō
prae | sĕn | tī | rĕr
  • (pronuncia classica) IPA: /prae̯.senˈtiː.rer/
  • (pronuncia ecclesiastica) IPA: /prɛ.senˈti.rer/

vedi praesentiō